*Militante das Idéias era Sobretudo um Militante da Cidadania
Militant de les idees, era sobretot un militant de la ciutadania
El dia de
Sant Joan, als 75 anys, moria en un hospital de São Paulo el gran geògraf
brasiler Milton Santos. Els seus 20 doctorats honoris causa d'altres tantes
universitats, entre les quals el de Barcelona concedit el 1996, la seva
quarantena de llibres i més de tres-cents articles científics publicats en
diverses llengües, avalen l'enorme dimensió acadèmica de Milton i expliquen el
dol que ha deixat en la comunitat internacional de geògrafs. No es tracta aquí
de refer la seva esplèndida biobibliografia, que ja publicàrem el 1996, sinó de
recordar la seva gran personalitat.
Milton ens ha
deixat un gran dol també entre els geògrafs catalans, que el vàrem poder
conèixer ja el 1973, quan la professora Rosa Ascón va traduir al castellà el
seu llibre sobre les ciutats dels països subdesenvolupats a l'editorial
Oikos-tau de Vilassar de Mar, en una col·lecció dirigida per Enric Lluch.
Llavors Milton era exiliat a França, obligat a deixar el seu Brasil nadiu per
la dictadura militar, havent passat per diverses universitats nord-americanes i
africanes anteriorment. Eren els temps en què desenvolupà la seva teoria sobre
els dos circuits de l'economia per intentar interpretar les realitats difícils
dels països pobres. Posteriorment vingué moltes vegades a Catalunya, convidat
per diversos membres de la comunitat de geògrafs, la darrera vegada el novembre
del 1996, quan publicà dos llibres més a l'editorial Oikos-tau i fou investit
honoris causa a la Universitat de Barcelona. La malaltia que ja patia i que
l'ha dut inexorablement a la mort li va impedir de viatjar més.
La malaltia,
però, contra la qual lluità amb coratge fins a una setmana abans de morir, no
li va impedir de seguir treballant. Va seguir fent classes a la Universidade de
São Paulo fins a finals del 2000 i va anar amb regularitat al seu despatx del
departament de geografia (que havia traslladat a la planta baixa per no haver
de pujar les empinades rampes de l'edifici racionalista de la seva Facultat)
fins al mes de març. El 2000 havia
publicat a l'editora brasilera Record el seu llibre Por uma outra globalizaçao.
Do pensamento unico à consciência universal, una obra tan d'actualitat al món
que pot ésser considerada com el seu veritable testament científic. La traducció
d'aquest llibre seria el millor homenatge que li podríem oferir, ja que el més
desitjat per a qualsevol professor és la difusió i el debat de les seves idees.
El 2001
encara, però, publicà un altre llibre, amb la seva més fidel col·laboradora, la
geògrafa argentina Maria Laura Silveira; es tracta d'una molt innovadora
geografia de Brasil, que desmenteix els arguments de molts dels seus
detractors, que el consideraven simplement un militant de les idees, com si
això sol fos poc, d'altra banda.
Milton Santos
era un militant de les idees, però sobretot fou un militant de la geografia.
Els que participàrem amb ell en una taula rodona a la Universidade Estadual do
Rio de Janeiro, el febrer del 2000, sempre el recordarem amb el puny aixecat
llançant el crit de "Viva a geografia" amb què acabà la seva intervenció.
El mes de juny del mateix any, amb un grup de col·legues i estudiants, exposà a
Florianopolis, durant el XII Encontre Nacional de Geògrafs Brasilers, un
manifest sobre el paper actiu de la geografia, el decàleg del qual acabava
així:
"Només
així donarem resposta a la qüestió crucial de saber com i per què es donen les
relacions entre la societat com a actor i el territori com a producte i, al
contrari, entre el territori com a actor i la societat com a objecte de
l'acció. Aquest és, segons la nostra visió, el camí per trobar un enfocament
totalitzador que permeti una intervenció que afavoreixi la major part de la
població".
Milton Santos
era també, però, el geògraf de l'emoció. El 1996 havia publicat el seu llibre
groc sobre la naturalesa de l'espai, que va subtitular Tècnica i temps, raó i
emoció, i que el 2000 traduí al castellà Maria Laura Silveira a l'editorial
Ariel, de Barcelona, en la col·lecció dirigida per Ricardo Méndez. Aquesta
obra, veritable manual de geografia humana, culminava la seva recerca sobre el
que ell anomenà el medi cientificotècnic que constitueix el món actual, en el
qual ell destacava la importància de la persona humana, amb la seva
racionalitat i amb la seva capacitat d'emoció. Una emoció que ell posava en les
seves classes i en les seves conferències i sobretot en les seves relacions
personals, tant amb col·legues brasilers i estrangers, entre els quals pot
comptar centenars d'amics que ens hem aplegat diverses vegades en els nombrosos
homenatges que li han estat organitzats, com amb els seus estudiants, sobretot
els més joves i els que més necessitaven el seu ajut.
Perquè quan
Milton tornà al Brasil que recuperava tímidament la democràcia el 1983, ho
podia haver fet com la patum que ja era. Però
no ho féu. Tornà com un treballador infatigable, com un acadèmic rigorós, com
un crític insubornable. La seva tasca docent a São Paulo i a tot Brasil i gran
part d'Amèrica Llatina, a través sobretot dels seus cursos de doctorat, dels
seus seminaris i de les seves conferències, ha estat descomunal i fructífera. La seva tasca
de pensador independent i la seva erudició geogràfica i filosòfica li han
permès demostrar que avui, en l'època de la globalització, també es pot fer
teoria des de les perifèries; la crítica, l'anàlisi rigorosa i el treball
pacient són millors armes que el victimisme i la queixa per acabar amb
l'explotació i amb la aculturació que ens amenaça. Milton no militava a cap
partit, però militava en la crítica, que considerava obligació dels
intel·lectuals. Tot i així fou escollit com un dels deu científics més
importants del Brasil del segle XX per la prestigiosa revista brasilera Veja. I
encara més, el 1987 publicà el seu O espaço do cidadao, que era la seva
contribució científica a la redacció de la nova constitució de Brasil. Milton no
militava a cap partit però militava activament a la ciutadania.
Milton, que
era un afroamericà (per ser políticament correctes) de l'interior de Bahia, no
militava tampoc en la causa negra, però lluità amb fets i obres per la igualtat
i per la identitat diferencial i patí la discriminació sense resignar-se a
Brasil i a l'estranger.
El trobarem a
faltar, en Milton, la seva persona, la seva simpatia, la seva ironia, la seva
crítica ferotge. Ens ha deixat, per sort, la seva obra, una gran obra que
demana ser continuada sense descans. Aquest haurà d'ésser també el nostre
darrer homenatge.
**Carles
Carreras i Verdaguer. Catedràtic de geografia humana de la Universitat de
Barcelona.
Voltar aos Textos
Voltar ao
Topo